HISTÒRIA DE MALLORCA TIRA A TIRA: EL REGNAT DE MARTÍ L´HUMÀ (1396-1410) A MALLORCA - GASPAR VALERO I MARTÍ
"Històries, curiositats i tradicions de Mallorca", de Gaspar Valero i Martí,
n. 163 (27-12-22)
Història de Mallorca tira a tira:
El regnat de Martí l’Humà (1396-1410) a Mallorca
Regnat de Martí l’Humà (1396-1410)
Martí I d'Aragó conegut com Martí l'Humà (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona,
31 de maig de 1410), fou sobirà de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei
d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de
Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el
comtat d'Empúries (1402,1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne
de Sicília (1409-1410). La seva mort sense descendència masculina legítima comportà la
fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp,
que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran d'Antequera.
La Pragmàtica d’Anglesola (1398)
Es coneix amb el nom de “Pragmàtica d’Anglesola” el règim electoral establert a
Mallorca per la pragmàtica sanció del governador Hug d’Anglesola promulgada l’any
1398 pel qual es refonia en un sol organisme el Gran i General Consell i el consell del
sindicat forà i s’establia com a base de la representació ciutadana la parròquia. Aquet
sistema durà poc, ja que fou revocat el 1404. Però, fou restablert el 1410 i suspès de nou
el 1426, any en què es retornava al règim de franquesa. Fou de nou implantat el 1436 fins
que finalment fou substituït pel nou règim de concòrdia1.
M. Teresa Ferrer defineix aquesta reforma: “Mallorca patí molts de disturbis a la fi del
segle XIV, provocats per tensions entre les viles foranes i la ciutat, entre els estaments
majors i els menors, que volien participar en el govern, i entre els bàndols que intentaven
monopolitzar el poder i les finances. El 18 de maig de 1398, el virrei Hug d'Anglesola
instaurà una reforma del sistema electiu del Gran i General Consell de Mallorca. Reduí
els consellers a 93, dels quals 63 havien de ser de la ciutat i 30 de les viles foranes i manà
fer un cens de tots els elegibles de cada estament, agrupats en cinc grups que portaven el
nom de cadascuna de les parròquies de la ciutat. Cada quatre anys, a sort, el govern havia
de recaure en un d'aquests cinc grups, fins que tots haguessin governat, per tornar a iniciar
el torn altra vegada”2.
EL TRABAJO COMPLETO DE GASPAR EN EL SIGUIENTE ENLACE:
Fundación Guillem Cifre de Colonya Caixa Pollença
apoya las actividades del Centro Intercultural Hipaia
Comentarios
Publicar un comentario